La marca Terres de l’Ebre continua en plena expansió com a pol d’atracció turística. Després de l’impuls inesperat que va suposar la pandèmia de la covid-19, quan molts visitants van descobrir la regió per primer cop buscant espais oberts i poc massificats, el nombre de turistes no ha parat de créixer.
Segons dades de la plataforma Intellitur, a partir de l’estadística experimental del volum de turistes basada en les posicions de telèfons mòbils del Instituto Nacional de Estadística (INE), l’any 2024 es van registrar 895.831 visitants a les Terres de l’Ebre. Esta xifra correspon al nombre de telèfons mòbils detectats en algun municipi de la regió durant almenys una nit i que habitualment no es troben a la zona (és a dir, que el propietari del telèfon mòbil ha fet almenys una pernoctació). Se tracta d’un increment de gairebé el 10 % respecte a l’any anterior i d’un augment acumulat del 90 % en relació amb el 2019, quan
la regió va rebre 468.000 turistes.
La tendència ascendent ha sigut constant: 567.000 turistes el 2020, 719.000 el 2021, 762.000 el 2022 i 816.232 el 2023. La capacitat d’atracció del territori es reforça amb la combinació de paisatges com els que oferixen els parcs naturals del delta de l’Ebre i els Ports o la Serra de Cardó, les platges del litoral i una oferta cultural i gastronòmica cada vegada més valorada pels visitants.
Suport a empreses
Intel·litur és la plataforma intel·ligent que l’Agència Catalana de Turisme posa a disposició d’ajuntaments i empreses turístiques. L’objectiu d’esta eina és facilitar al sector turístic català planificar millor els seus objectius de promoció i conèixer millor el perfil dels turistes.
Els registres, obtinguts a partir de la posició de dispositius de telefonia mòbil, permeten saber quants turistes passen pels principals municipis ebrencs al llarg de l’any i d’on provenen. Esta metodologia permet traçar patrons de mobilitat amb un nivell de detall fins ara impensable, des dels mesos punta de la temporada d’estiu fins als períodes de menor afluència.
Tot i el potencial d’esta eina cal remarcar que es tracta d’una estadística experimental i que cal interpretar les xifres amb cautela, ja que no tothom porta telèfon mòbil i alguna persona en pot portar més d’un. A més no hi ha dades disponibles de Paüls pels problemes que encara té este municipi pel que fa a la cobertura de telefonia mòbil.
Amb tot, l’anàlisi aporta una radiografia valuosa sobre els fluxos turístics i la capacitat d’atracció del territori.
L’Ametlla de Mar se consolida com el principal reclam turístic de les Terres de l’Ebre, amb 170.124 visitants amb almenys una pernoctació durant el 2024. La seguixen Tortosa, amb 96.007 turistes, i la Ràpita, amb 91.472. També destaquen Alcanar (83.255), Deltebre (73.655), l’Ampolla (70.243) i Amposta (57.888), que reforcen el paper de la costa com a eix d’atracció.
Oferta d’allotjaments
Paral·lelament, l’oferta d’allotjament a les Terres de l’Ebre ha viscut una autèntica transformació durant l’última dècada, marcada per l’auge dels habitatges d’ús turístic. Esta tipologia d’establiment concentra avui més de la mitat de l’oferta total d’allotjament a la regió.
Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) recollides entre 2015 i 2024, el nombre de places en esta modalitat s’ha multiplicat gairebé per tres, passant de 12.132 a 32.298. Això representa un creixement del 166 % en només nou
anys.
A diferència d’este creixement exponencial, altres tipus d’allotjament han experimentat variacions molt més moderades o fins i tot descensos. El nombre de places hoteleres ha augmentat lleugerament, de 5.146 a 5.446, mentre que els càmpings han vist reduir-se la seua capacitat, que ha passat de 8.238 a 7.413 places. El turisme rural, per la seua banda, també ha registrat un creixement notable, amb un increment del 49 % de places, de 858 a
1.281, mentre que les places d ‘apartaments turístics han passat de 236 a 363.
En global, l’oferta de places d’allotjament s’eleva a la regió de l’Ebre a 46.801, és a dir, una per cada quatre habitants.
Canvi de tendència
Este canvi de tendència reflectix l’adaptació del sector a una nova demanda turística més flexible i familiar, així com l’impacte de plataformes digitals com Airbnb o Booking en la
configuració del mercat.
La majoria dels turistes que van visitar les Terres de l’Ebre el 2024 provenien de Catalunya, amb gairebé 490.000 visitants, seguits de lluny pel País Valencià (92.237) i Aragó (63.895), fet que consolida l’atracció de la proximitat com a motor principal del turisme al territori. Pel que fa al turisme internacional, França es manté al capdavant amb 88.616 visitants, seguida d’Alemanya (25.931) i els Països Baixos (22.660), mentre que el Regne Unit i Bèlgica també destaquen com a mercats emissors rellevants.
La desestacionalització turística a les Terres de l’Ebre continua sent elevada, amb un 69,74 % de visitants fora dels mesos punta, un punt més que el 2023. Esta dada és especialment
positiva, ja que afavorix una gestió més sostenible i equilibrada del turisme, que millora tant l’experiència dels visitants com la qualitat de vida dels residents en les poblacions més turístiques. El 2024, el grau d’estacionalitat —és a dir, el percentatge de turistes con-
centrats durant els dos mesos de major afluència (juliol i agost)— se va situar en el 30,26 %.
